Nico Baixas: «Per a un artista, Barcelona és molt desagraïda»

Nico Baixas (Barcelona, 1971) sent fascinació per les mans des que de petit observava l'agilitat de la seva mare movent els fils dels titelles. The Private Space Gallery acaba d'inaugurar Chiromorphose, la seva exposició sobre les mil formes que adquireixen unes mans.

-¿Per què l'atrauen les mans?

SEnDEls meus avis materns eren sords. Hi ha un sentiment d'injustícia amb la gent que treballa amb les mans. La intel·ligència està associada amb les paraules. En la nostra societat es valora més el que dius que el que fas. L'expressió gestual és un idioma universal. És clar que els discapacitats han de convertir-se en millors persones i més intel·ligents per poder superar-se. Per això m'agrada sobrepassar límits.

-¿Com el de buscar centenars de formes sorgides de les mans?

-Les mans fan coses de les quals no som conscients. És una part del cos dissenyada per generar una gran quantitat de formes. He desenvolupat l'exposició des d'un punt de vista conceptual, purament escultòric. Examino les mans com un cos estrany, buscant els seus límits. A partir d'aquí, he compost siluetes de la naturalesa: cargols de mar, corals, insectes, flors, ossos...

-Assegura que les figures que genera amb les mans comparteixen els mateixos patrons matemàtics inherents a la naturalesa.

-Em refereixo a la proporció àuria. Vaig descobrir que la proporció entre els ossos dels dits coincideix amb els números Fibonacci, relacionats amb el que els grecs i renaixentistes consideraven l'ideal de bellesa. Són els equilibris matemàtics de les flors, de les galàxies, dels arbres, de gairebé tot.

-Mara Sánchez-Renero ha realitzat mil fotografies de les seves mans. D'aquesta simbiosi sorgeix l'exposició i el llibre.

-La idea és catalogar totes les formes que podem arribar a fer amb les dues mans. N'he arribat a arxivar més de mil. Ningú ho havia intentat abans. Volia immortalitzar el treball. Vaig buscar un fotògraf i així vaig conèixer la Mara. Les seves fotos aconsegueixen una altra dimensió.

-¿És complicat ser artista a Barcelona?

-Per treballar és una bona ciutat, però molt desagraïda a l'hora d'obrir-te camí. Has de sentir passió pel que fas, no pots esperar res a canvi.

-¿Què l'inspira?

-La creativitat i l'art m'han canviat la vida. Necessito expressar-me i pensar que això pot servir per canviar una altra vida.

-The Private Space més que una galeria és un punt de trobada per als amants de l'art.

-És realment màgic, diferent. La gent de Barcelona l'hauria de conèixer. És un trampolí per als artistes, una aposta valenta.

-Com a actor ha treballat a Rec 2 i a la sèrie El cor de la ciutat.

Notícies relacionades

Sense toros però amb antitaurins

Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes

-Em guanyo la vida com a actor.

Però em considero més performer, que consisteix a ser tu mateix damunt d'un escenari. Per llançar l'exposició he malviscut quatre anys. Tot el que he guanyat ho he invertit en aquest projecte.